Història de la gralla

Material cedit per Xavier Orriols (Vilanova i la Geltrú)

“Un instrument neix d’una forma més o menys casual, es perfecciona segons l’ús i les funcions específiques i, a vegades, o bé desapareix o bé evoluciona per generar nous models que perduren segons les exigències socials, estètiques i funcionals del moment….”
Xavier Orriols i Sendra
“L’origen de la gralla és incert. És difícil parlar de les primeres fonts de qualsevol manifestació humana, i en aquest cas, la gralla sembla una eina, un producte, amb moltes influències i ramificacions…”
Ricard Casals i Alexandrí

Material cedit pel Julio Martín (Vilanova i la Geltrú)

Però es dóna el cas que la gralla, “curta” o “llarga”, amb claus o sense i reforçada o no amb argolles de plata de fina orfebreria, no serveix de res sense l’inxa, que produeix el so i del tudell, que és la petita peça metàl.lica que fa de pont entre ambdues.

“L’inxa es fa de canya vella. Ha de tenir com a mínim tres anys i ha d’haver estat collida en la lluna plena del mes de gener….” (popular)

Col.lecció particular

La gralla, que possiblement ens vingué de la part de llevant amb la cultura sarraïna, a l’hora de fer amistats, ha tingut sempre una clara tendència vers un altre instrument antiquíssim: el tabal.

Es pot dir que del matrimoni indissoluble gralla-tabal se n’ha beneficiat tot el folklore del nostre país.

Col.lecció particular d’Antoni Duran Almirall “Raio” (Sitges)

Fruit de l’evolució de l’instrument, avui, el futur graller té l’avantatge de poder triar ente gralles “seques” “curtes”, “llargues” “toves” “semillargues”, és a dir, un entremig de les dues primeres.

La gralla primitiva, la tradicional, la de sempre, és la “seca” “curta”.

És un tub de fusta troncocònic d’una mida d’uns 35 cm de llargada amb set forats per a fer les notes i dos més a la campana de l’instrument per millorar l’afinació i la sonoritat.

Josep Mercader “Astó” i Macari Domingo (El Vendrell)

La gralla “llarga” o “tova” i la “semillarga” és de factura més moderna. Neix de les exigències dels grallers de voler interpretar tot tipus de músiques.

Es pot dir que és un instrument que, a part del nom, poca cosa més té a veure amb la gralla “curta”.

D’acord amb la seva major llargada i amb l’ajut d’unes claus, permet ampliar la tessitura de la gralla “curta” entre dues a cinc notes es en registre greu.

“Si thi fixes, aquelles gralles llargues de cinc claus, sols l’aixecaven per fer l’aleta dels castells, després les deixaven caure altra vegada. Tots tocaven de morros a terra.”  (Joan Domingo “Macari”)

 

Els Gralles Vells (Sitges)

El graller i el timbaler sitgetà conformen un tipus de músic únic en la seva espècie.

L’Escola de Grallers de Sitges té l’honor d’haver estat el primer en el seu gènere -això passava l’any 1952-, desprès que, a tot Catalunya, sols quedaven 4 colles (és a dir: 14 grallers i 7 timbalers!).
Des d’aleshores, els grallers sitgetans, amb un tarannà molt particular i ambun estil ben propi, hem participat de forma ben activa, en la recuperació de la gralla en el seu aspecte més bàsic; que és el d’instrument de carrer i, en conseqüència, en es restabliment del nostre folklore.

Comments are closed.